Tot evoluciona, el cant de l’església també evolucionà des de els S V fins el S.XI dins de la mes absoluta ortodòxia, després aparegueren formes noves, i melodies noves i harmonies noves.

Des de les hores han passat molts canvis en el Cant Gregorià, i se li ha donat moltes utilitats, evolucionant fins gairebé la seva desaparició. Ara, ens trobem en un altre moment de transformació? O potser de servei? O potser és el mateix?.

El Cant Gregorià a més d’elevar els precs al Senyor, acompanyar les liturgues catòliques, els cors místics, les tradicions populars, la meditació, etc. etc. ara… s’obre a un nou espai: la dansa.

Ja des de Paris, o en l’espectacle “En alas del espíritu” el ballarí Jesús Pastor ens ofereix una visió diferent del Cant gregorià. Acompanyat del contratenor José Hernández Pastor que posa la música juntament amb el percussionista David Mayoral.

No vull fer la crònica de l’espectacle, no. Però si donar compte d’aquell espectacle que veié a Paris fa temps i que ara amb d’altres intèrprets els veig a Madrid. No tinc cap criteri sobre l’espectacle. El prestigi d’en Jesús Pastor l’avala, però el resultat m’impacta. EL ballarí segueix la percussió, que el fa dansar de forma ecléptica, donant la impressió que encara que controlant el moviment es deixar anar, va a l’essència del ritme. I que hi fa el Cant Gregorià? És l’excusa superficial de l’espectacle?. Sorprèn que dels seus moviments no desprenen cap sentiment al sentit del text en llatí, ni a la melodia, ni tampoc l’extrapolació d’aquest cant per un solista. Altrament en José Hernández, te una veu molt bonica que li dona una sonoritat elegant a la peça, encara que podria cantar aquesta o qualsevol d’altre. Potser simplement es la banda sonora d’un nou model de dansa.

Em sorprèn i em corprèn l’ànima. La dansa pren cos pel ritme frenètic de la percussió, però el cant no té el mateix ritme, o millor no té ritme,(entenent-lo modernament), que hi fa el Cant Gregorià, doncs..?