EL CANT GREGORIÀ I LA SEMIOLOGIA.
Homenatge a Dom Eugène Cardine

Una de les figueres més remarcables del Segle XX ha estat Eugène Cardine. (nasqué l’11 d’abril de 1905, va entrar com a monjo al Monestir de Solesmes. Fou cridat a Roma l’any 1952 com a professor de paleografia gregoriana al Pontifici Institut de música Sacra i a més d’innumerables càrrecs al Vaticà, tornà al seu monestir a l’any 1984, mori l’any 1988) . Hi han moltes raons per significar la seva vàlua, però la més important ho és en el camp de la semiologia gregoriana, doncs a ell li devent l’estructuració, classificació i comprensió dels neumes paleogràfics gregorians.

Solesmes, aquest monestir va ser l’encarregat del recull paleogràfic, l’estudi i la seva catalogació, ordenat pel papa Lleó XIII. No podem oblidar que a la fi del segle XIX i principis del Segle XX existia un corrent intel·lectual que buscava els orígens de totes les arts. El Cant Gregorià no va ser menys.

Els treballs de Dom Joseph Potier, Don André Moquereau (potser els més coneguts) i d’altres monjos de Solesmes van aconseguir recapitular els manuscrits més antics i estudiar-los. D’aquest primers estudis sortiren les primeres bases d’interpretació, i el seu significat. L’estudi de la bivirga, del pes subipunctis, la virga episemada, etc. Amb aquests treballs és feu un pas fonamental en la interpretació del cant Gregorià, i com va dir Dom Moquereau en la seva «Paleographie musicale», el Cant Gregorià és «el resultat d’aprendre a llegir per comprendre».

Aquest es el meu homenatge al 50è aniversari de la publicació de la “Semiologie Gregoriene”. Gràcies a Dom Cardine per la seva obra i a d’altres estudiosos que monjos o no, i fent tesis doctorals o treballs de recerca continuen aprofundint en el significat semiològic de les peces de Cant Gregorià, i que utilitzem com a eina la en qualsevol peça