El manuscrit de Cant Gregorià més antic de Catalunya.-

A l’acta de consagració
de la parròquia de Sant Andreu de Tona, a l’any 888 dC, fou probablement
escrita i és atribuïda a l’escrivà o notari Adanagell. A la part inferior
d’aquest manuscrit, apareix una antífona : ”Surgite, sancti Dei”, (“Alceu-vos, sants (de Déu), de les vostres
estances, santifiqueu els llocs i beneïu el poble i a nosaltres, homes
pecadors, guardeu en pau”
). Per la datació del manuscrit, l’antífona, si no
és la peça més antiga, és de les més
antigues d’Europa. Avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

De fet, segons Jesús
Alturo i Tania Alaix (1) en un excel·lent treball ens donen bona notícia de la
incorporació de l’antífona al manuscrit de consagració de la parròquia de Sant
Andreu de Tona, recollint el testimoniatge d’En Manuel Rovira i Solà, Arcadi
Mundó i Joaquim Garrigosa i Massana(2), entre
d’altres.

Sembla, que la peça va
ser cantada de memòria, com es feia sempre, per un eclesiàstic experimentat el
13 de gener de 888dC en l’ “actio
(el dia oficial del manament de la construcció de la parròquia – naixement de
l’acte jurídic de consagració al bisbat de Vic-), després, a la “conscriptio
el dia de la consagració de l’església (acte de l’entrega de l’acta i les
relíquies), per diverses raons que no sabem, potser malaltia, no hauria pogut cantar-la
el mateix clergue a la parròquia, interpretant-se per un deixeble d’aquell segur
més jove i fent-t’ho seguint les indicacions escrites que incorporaria
l’escriptura de l’antífona, afegida per aquella ocasió al manuscrit pel mateix Adanagell,
i seguint les indicacions del mestre, ja que el jove cantor, Baldovigi, no
coneixeria de memòria la melodia i gràcies a la notació de l’antífona reïxi i la seva tasca.

La notació d’aquesta antífona
es basa en neumes-accent, on apareixen molt lligats. Malgrat, l’estat
deteriorat del manuscrit podem observar alguns neumes quilismatics a més de
diversos: pes, clivis i puntum, i de
forma aïllada trobem virges, oriscus, porrectus, etc.

1).-Alturo i Perucho, Jesús i Alaix Gimbert, Tania “La notació
musical datada més antiga d’Europa”. Miscel.lania Litúrgica Catalana (Societat
catalana d’Estudis Liturgics) num. XXV (pag.53-84)
2017.http://revistes.iec.cat/index.php/MLC/index/DOI:102436/20.1002.01.25.-

2).- Rovira i Solà, Manuel.-Mundo, Arcadi.- Garrigosa i Massana
Joaquim : “TONA 889-1989 mil cent anys de la consagració de la l’Esglèsia de
Sant Andreu de Tona”