Blog Image

blog.cantgregoria.org

El Cant Gregorià i la dansa

Cant Gregorià Posted on 24 Abr, 2019 20:33

Tot evoluciona, el cant de l’església també evolucionà des de els S V fins el S.XI dins de la mes absoluta ortodòxia, després aparegueren formes noves, i melodies noves i harmonies noves.

Des de les hores han passat molts canvis en el Cant Gregorià, i se li ha donat moltes utilitats, evolucionant fins gairebé la seva desaparició. Ara, ens trobem en un altre moment de transformació? O potser de servei? O potser és el mateix?.

El Cant Gregorià a més d’elevar els precs al Senyor, acompanyar les liturgues catòliques, els cors místics, les tradicions populars, la meditació, etc. etc. ara… s’obre a un nou espai: la dansa.

Ja des de Paris, o en l’espectacle “En alas del espíritu” el ballarí Jesús Pastor ens ofereix una visió diferent del Cant gregorià. Acompanyat del contratenor José Hernández Pastor que posa la música juntament amb el percussionista David Mayoral.

No vull fer la crònica de l’espectacle, no. Però si donar compte d’aquell espectacle que veié a Paris fa temps i que ara amb d’altres intèrprets els veig a Madrid. No tinc cap criteri sobre l’espectacle. El prestigi d’en Jesús Pastor l’avala, però el resultat m’impacta. EL ballarí segueix la percussió, que el fa dansar de forma ecléptica, donant la impressió que encara que controlant el moviment es deixar anar, va a l’essència del ritme. I que hi fa el Cant Gregorià? És l’excusa superficial de l’espectacle?. Sorprèn que dels seus moviments no desprenen cap sentiment al sentit del text en llatí, ni a la melodia, ni tampoc l’extrapolació d’aquest cant per un solista. Altrament en José Hernández, te una veu molt bonica que li dona una sonoritat elegant a la peça, encara que podria cantar aquesta o qualsevol d’altre. Potser simplement es la banda sonora d’un nou model de dansa.

Em sorprèn i em corprèn l’ànima. La dansa pren cos pel ritme frenètic de la percussió, però el cant no té el mateix ritme, o millor no té ritme,(entenent-lo modernament), que hi fa el Cant Gregorià, doncs..?



Perquè en diem «Cant Gregorià»?

Cant Gregorià Posted on 18 Feb, 2019 09:14

Perquè en diem «Cant Gregorià»?

Durant generacions hem cregut que el “Cant Gregorià” el va inventar el papa Gregori el gran. I que lluny de la veritat!!.

Sant Agustí (354-430) ens parlà de «les agradables melodies amb què es cantaven els salms de David» i també Sant Anastasi (296-373), bisbe d’Alexandria deia que «se solia obligar als lectors a recitar els salms amb una lleu modulació de la veu, que més que cantar semblava que parlessis».

Sant Isidor de Sevilla (560-636) escrigué: «Si l’home no conserva aquests sons a la seva memòria , aquest moriran perquè no es poden escriure»

A finals del S IV dC l’abadessa gallega Etèria, viatjà a Terra Santa i ens parla de dels himnes, i antífones (com un cant dels salms amb tornada) i salms responsorials.

El fragment més antic que es conserva és un himne del S. III escrit amb notació alfabètica grega. L’Himne isil•làbic (el mateix nombre de síl·labes a cada vers) va ser practicat en siríac per Sant Efrén (306-373).

Sant Hilari de Poitiers (cap al 367), Sant Ambròs (397) i Prudenci, torbem himnes per diferents hores del dia i es Sant Benet S. VI que endreça i ordena les pregaries de les hores.

Chrodegand (748), bisbe de Metz sota el regnat de Pipi el Breu (751-768), ens diu com s’ha de cantar i que el que canta no ha de sobresortir, que els cantors han de ser humils i cantar amb sobrietat i castedat, i els que no estan dotats per a la música han de callar. Els salms no s’han de cantar ni massa despresa, ni massa fort, ni de manera des que ordenada, sinó amb claredat a fi que l’esperit dels cantors estigui en sintonia amb aquells que escolten.

Per tant el cant en si mateix ha existit des de les arrels del cristianisme. I molt abans que sant Gregori. Així dons perquè I l’atribució a Sant Gregori?

Al S. XI essent Focio Patriarca de Constantinoble, l’Occident es separa totalment de l’Orient de tal manera que es consuma el 1054, la diferència litúrgica entre el que abans havia estat l’imperi Romà.

És a partir d’aquesta data que s’atribueix el cant a Sant Gregori. Però això no es dóna de cop, cal tenir en compte que a partir de l’any 900 es tenia el costum de representar al principi d’un sacramentari (llibre litúrgic d’ús sacerdotal) la imatge de sant Gregori escrivint al dictat de l’Esperit Sant (en forma de colom).

El primer testimoni es troba en els textos de l’anònim de Whitby copiat entre 798 i el 800, sembla que aquest costum va continuar fins al S.X, quan apareix el testimoni del manuscrit de Hatker on en el frontispici del seu antifonari representa a Sant Gregori escrivint neumes.-

Definitivament al 872-873 Jean Diacre fa una biografia de Sant Gregori i en ella afegeix la llegenda de què fou ell qui va inventar el Cant Gregorià com si fos certa, així és com la fàbula que ens ha arribat fins els nostres dies.



EL CANT GREGORIÀ I LA SEMIOLOGIA

Cant Gregorià Posted on 04 Dic, 2018 19:35

EL CANT GREGORIÀ I LA SEMIOLOGIA.
Homenatge a Dom Eugène Cardine

Una de les figueres més remarcables del Segle XX ha estat Eugène Cardine. (nasqué l’11 d’abril de 1905, va entrar com a monjo al Monestir de Solesmes. Fou cridat a Roma l’any 1952 com a professor de paleografia gregoriana al Pontifici Institut de música Sacra i a més d’innumerables càrrecs al Vaticà, tornà al seu monestir a l’any 1984, mori l’any 1988) . Hi han moltes raons per significar la seva vàlua, però la més important ho és en el camp de la semiologia gregoriana, doncs a ell li devent l’estructuració, classificació i comprensió dels neumes paleogràfics gregorians.

Solesmes, aquest monestir va ser l’encarregat del recull paleogràfic, l’estudi i la seva catalogació, ordenat pel papa Lleó XIII. No podem oblidar que a la fi del segle XIX i principis del Segle XX existia un corrent intel·lectual que buscava els orígens de totes les arts. El Cant Gregorià no va ser menys.

Els treballs de Dom Joseph Potier, Don André Moquereau (potser els més coneguts) i d’altres monjos de Solesmes van aconseguir recapitular els manuscrits més antics i estudiar-los. D’aquest primers estudis sortiren les primeres bases d’interpretació, i el seu significat. L’estudi de la bivirga, del pes subipunctis, la virga episemada, etc. Amb aquests treballs és feu un pas fonamental en la interpretació del cant Gregorià, i com va dir Dom Moquereau en la seva «Paleographie musicale», el Cant Gregorià és «el resultat d’aprendre a llegir per comprendre».

Aquest es el meu homenatge al 50è aniversari de la publicació de la “Semiologie Gregoriene”. Gràcies a Dom Cardine per la seva obra i a d’altres estudiosos que monjos o no, i fent tesis doctorals o treballs de recerca continuen aprofundint en el significat semiològic de les peces de Cant Gregorià, i que utilitzem com a eina la en qualsevol peça



El manuscrit de Cant Gregorià més antic de Catalunya.

Cant Gregorià Posted on 06 Nov, 2018 15:16

El manuscrit de Cant Gregorià més antic de Catalunya.-

A l’acta de consagració
de la parròquia de Sant Andreu de Tona, a l’any 888 dC, fou probablement
escrita i és atribuïda a l’escrivà o notari Adanagell. A la part inferior
d’aquest manuscrit, apareix una antífona : ”Surgite, sancti Dei”, (“Alceu-vos, sants (de Déu), de les vostres
estances, santifiqueu els llocs i beneïu el poble i a nosaltres, homes
pecadors, guardeu en pau”
). Per la datació del manuscrit, l’antífona, si no
és la peça més antiga, és de les més
antigues d’Europa. Avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

De fet, segons Jesús
Alturo i Tania Alaix (1) en un excel·lent treball ens donen bona notícia de la
incorporació de l’antífona al manuscrit de consagració de la parròquia de Sant
Andreu de Tona, recollint el testimoniatge d’En Manuel Rovira i Solà, Arcadi
Mundó i Joaquim Garrigosa i Massana(2), entre
d’altres.

Sembla, que la peça va
ser cantada de memòria, com es feia sempre, per un eclesiàstic experimentat el
13 de gener de 888dC en l’ “actio
(el dia oficial del manament de la construcció de la parròquia – naixement de
l’acte jurídic de consagració al bisbat de Vic-), després, a la “conscriptio
el dia de la consagració de l’església (acte de l’entrega de l’acta i les
relíquies), per diverses raons que no sabem, potser malaltia, no hauria pogut cantar-la
el mateix clergue a la parròquia, interpretant-se per un deixeble d’aquell segur
més jove i fent-t’ho seguint les indicacions escrites que incorporaria
l’escriptura de l’antífona, afegida per aquella ocasió al manuscrit pel mateix Adanagell,
i seguint les indicacions del mestre, ja que el jove cantor, Baldovigi, no
coneixeria de memòria la melodia i gràcies a la notació de l’antífona reïxi i la seva tasca.

La notació d’aquesta antífona
es basa en neumes-accent, on apareixen molt lligats. Malgrat, l’estat
deteriorat del manuscrit podem observar alguns neumes quilismatics a més de
diversos: pes, clivis i puntum, i de
forma aïllada trobem virges, oriscus, porrectus, etc.

1).-Alturo i Perucho, Jesús i Alaix Gimbert, Tania “La notació
musical datada més antiga d’Europa”. Miscel.lania Litúrgica Catalana (Societat
catalana d’Estudis Liturgics) num. XXV (pag.53-84)
2017.http://revistes.iec.cat/index.php/MLC/index/DOI:102436/20.1002.01.25.-

2).- Rovira i Solà, Manuel.-Mundo, Arcadi.- Garrigosa i Massana
Joaquim : “TONA 889-1989 mil cent anys de la consagració de la l’Esglèsia de
Sant Andreu de Tona”



Perquè és fonamental avui el Cant Gregorià?

Cant Gregorià Posted on 05 Oct, 2018 18:29

Perquè és fonamental avui el Cant Gregorià?

Des de fa temps em pregunten que defineixi el «Cant Gregorià». Que doni pautes del seu paper històric tant litúrgic com musical, però ningú em pregunta pel seu paper avui, perquè serveix el seu ensenyament. En un món tan eteri, el concepte avui és fonamental, i fins i tot, allò que tots enteníem, perquè formava part de la història de la música, avui s’esvaeix i queda curt, i avorrit.

Durant aquests últims anys (posem-hi 30 anys) he reconegut en el Cant Gregorià unes qualitats que encara avui romanen en la meva valoració positiva i potser també vitals.

Des d’una perspectiva històrica el llegat del Cant Gregorià a la Música Occidental és fonamental. De fet sense aquesta experiència musical que durà tants i tants anys hagués estat difícil la gran evolució fins als nostres dies. Insistir sobre del paper com antecedent de la música del nostre temps seria reiteratiu. En canvi no és tant conegut, pel públic en general, el llegat paleogràfic, les primeres escriptures musicals dels antics manuscrits de Cant Gregorià. Aquí cal fer valdre no només el signes (que no notes) que ajuden a una execució melòdica, sinó també la identificació rítmica de la música en aquests neumes i sempre al servei del text. D’això en són testimonis els manuscrits més antics que avui coneixem i que daten de la primeria del S. IX al S. XII.

No és menys important la singularitat de la seva sonoritat, l’entonació, les recitacions, l’acabament o cadències, és a dir: el caràcter de les peces musicals, que anomenem: la modalitat. Aquesta subtilesa en un repertori que pot semblar monòton o retòric, és el que el fa atractiu, perquè dóna una peculiaritat a cada peça i la fa única; a voltes alegre, a voltes trista, mística o dramàtica. A més aquest so tan particular el té també, el Cant Gregorià, per la seva textura, la disposició de les notes i evolució melòdica. Els intervals majors de caràcter ample, la utilització el pien (mig to). L’alçada de les melodies, els melismes utilitzats, l’estructura centonitzada (feta amb fórmules), o la gran creativitat en tan pocs elements, fa d’aquest repertori un conjunt extraordinari i que encara ara tenim l’oportunitat de cantar i escoltar.

Finalment la utilització del llatí com a llengua dels cants (ara hi donem molta importància a la llengua, i en moment de constituir-se el repertori era la llengua més parlada) ens apropa a unes estructures lingüístiques antigues, que ens sorprèn pel contrast de la seva actualitat, els seus matisos, la seva sensibilitat. No només ens dóna fe dels recorreguts dels nostres mots, sinó de com els comprenem avui dia. A més de la poètica de la mateixa llengua, la melodia del llenguatge i de la pronúncia, que la fan d’una experiència riquíssima.

I tot això amb el màxim respecte pels que encara avui fan servir el Cant Gregorià com a pregària cantada, amb el seu valor vocal i religiós.

Així, sempre proposo a les corals, escoles, i conservatoris de música, que parin esment en aquest repertori que no per antic, i gairebé en desús, ha d’estar més viu que mai per la seva consistència pedagògica.